Akhtar Mansur

L'article necessita algunes millores de redacció. Hi ha fragments mal redactats.

mul·là
Akhtar Mansur

Nom original	(ar) أختر محمد منصور
Biografia
Naixement	1968 districte de Maywand (Afganistan)
Mort	21 maig 2016 (47/48 anys) Ahmad Wal (Pakistan)
Causa de mort	homicidi, atac amb vehicle aeri no tripulat
2n Supreme Leader of Afghanistan (en)
29 juliol 2015 – 21 maig 2016 ← Mohammad Omar – Haibatullah Akhundzada →
Deputy Leader of the Islamic Emirate of Afghanistan (en)
24 març 2010 – 29 juliol 2015 ← Abdul Ghani Baradar – Haibatullah Akhundzada →
Deputy Leader of the Islamic Emirate of Afghanistan (en)
2007 – 24 març 2010 ← Obaidullah Akhund (en) – Sirajuddin Haqqani →
Minister of Transport and Civil Aviation (en)
setembre 1996 – desembre 2001
Dades personals
Religió	Sunnisme
Formació	Darul Uloom Haqqania
Activitat
Ocupació	polític
Activitat	1985 -
Carrera militar
Conflicte	guerra afgano-soviètica guerra d'Afganistan

El mul·là Akhtar Muhàmmad Mansur (districte de Maywand, Afganistan, c. 1968 - Ahmad Wal, Balutxistan Oriental, 21 de maig de 2016) fou el líder del grup talibà, nomenat públicament el 30 de juliol de 2015 com a successor de Mohammad Omar.^[1] Akhtar va ser Ministre d'Aviació durant el règim talibà entre 1996 i 2001.

El grup rebel també ha confirmat que el seu número dos serà Sirajuddin Haqqani^[2] qui lidera al clan o Xarxa Haqqani al costat del seu pare i fundador de la xarxa Jalaluddin Haqqani.

Igual que del seu antecessor Omar, poc se sap públicament d'ell, encara que els serveis d'intel·ligència internacionals i sobretot l'ISI (servei d'intel·ligència pakistanesa) l'han detingut. Al setembre del 2006 el govern del Pakistan el va lliurar a les autoritats afganeses amb càrrecs de narcotràfic, i tan sols un any després es coneixen dades que administra plantacions de roselles, a més de seguir vinculat a la direcció del grup talibà.^{[cal citació]}

Les seves primeres mostres de poder han estat devastadores, ja que ha dut a terme, en diverses ciutats afganeses i principalment a la capital Kabul, una sèrie d'atemptats amb saldos de més de 70 civils morts i 300 ferits.^{[cal citació]}

Mansur pren el comandament del grup en un moment històric clau, l'inici de les converses de pau entre el govern afganès i el grup que dirigeix. Aquestes converses llargament desitjades pels governs anteriors, principalment per l'antic mandatari Karzai i sempre desestimades o "vetades" pel govern estatunidenc, i la línia més radical del grup, però després de la retirada de les tropes nord-americanes, si propiciades pels EUA entre altres països, i que havien començat a principis de l'any 2015, han estat suspeses per ell i els talibans.

L'assumpció de Mansur ha provocat divisions i fins i tot provoca enfrontaments entre diferents faccions, per a agost de 2015, hi ha hagut diversos morts en enfrontaments. Principalment estan els qui no reconeixen a Mansur com a líder i lluiten per l'assumpció de Muhàmmad Yakub fill del mort mul·là Omar.^[3]

Al seu torn, els talibans i Mansur al capdavant li ha plantat cara al grup Estat Islàmic que ja s'ha mostrat interès a Afganistan amb accions concretes. Aquest grup també ha mostrat gran interès en el principal atractiu que té el país i és el negoci de la droga, la qual s'estima que pot aconseguir els 37 mil milions de dòlars, capital suficient per desenvolupar i mantenir una guerra global.

El desembre de 2015 el govern afganès anuncià que fou ferit en un tiroteig a la ciutat de Quetta, al Pakistan, i l'endemà diverses agències de notícies el donaren per mort.^[4] El grup Talibà no ha reconegut aquests fets i desmenteix la informació.^[5]